jueves, 28 de enero de 2010

Empresàries a la força

Les dones empresàries aporten a la economia nacional un 10% del PIB
El Consell nacional de Cambres ha publicat l’estudi que entre altres dades, contempla que més d’un milió de dones treballen per compte propi, el que suposa un 13% de la taxa d’ocupació femenina, i que donen feina a quasi un altre milió de persones.

L’autocupació femenina augmenta, ha passat d’un 13,8% a un 36,8% en el darrer any. Aquest és un indicador que demostra una realitat: les dones també som emprenedores. Segons es constata des de diferents entitats representatives de dones de negocis, el llindar més alt d’autocupació femenina s’estableix entre els 35 i els 45 anys. És també la franja que representa l’índex més alt de població activa. És a dir, la etapa de major activitat i creixement professional.

En aquest període la dona ha assolit la maduresa i valora diferents aspectes de la vida professional. Apareix per primer cop, el factor de la qualitat de vida. Les seves preferències canvien, es torna més exigent.

Està cansada de portar simultàniament 3 o 4 vides, de participar en una interminable cursa en la que finalment, te la sensació que no existeix cap fita, o que quan més s’hi apropa, més s’allunya, o que en definitiva no hi arribarà mai.

En aquest moment, s’atura a pensar i es replanteja el seu futur. És aquí quan comencen a haver-hi canvis, canvis d’empresa, de treball o quan decideixen crear la seva pròpia empresa. Condicionades per l’entorn i per la cultura empresarial, les resulta molt difícil sumar la dedicació professional requerida per un cert nivell de responsabilitat i la seva vida personal, principalment si tenen fills de primerenca edat.

Una altra realitat, és que després d’anys d’intentar-ho i treballar intensament, no poden accedir a càrrecs de responsabilitat. Es constaten de que estan treballant per sota de les seves capacitats i infrautilitzant el seu talent, però tenen força, empenta i iniciativa i volen desenvolupar-la.

La realitat social actual és complexa i dinàmica, però els models, les estructures i la cultura empresarial continuen ancorats en èpoques caduques. Les dones estem fent un camí ardu, difícil, hostil i molt dur, per a poder assolir tot el que per nosaltres és important, les nostres fites personals i professionals. Portem una vida de sacrifici, d’entrega i de lluita, fins que ens adonem que la única manera de sentir-se satisfeta és no adaptar-nos i marcar el nostre destí: ens fem empresàries i així contribuïm a crear riquesa, ocupació i a formar part de l’economia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario